poblar

Occitan

Etimologia

Probablament derivat de pòble o d'un latin popŭlare.

Prononciacion

[pu'bla] França (Bearn) : escotar « poblar »

Sillabas

po | blar (2)

Vèrb

poblar

1. Provesir d'estatjants.
2. Abitar.

Derivats

• poblant

Traduccions

• anglés : to populate ^(en)
• catalan : poblar ^(ca)
• alemand :
• espanhòl : poblar ^(es)
• francés : peupler ^(fr)
• italian : popolare ^(it)

Conjugason

Lengadocian

Infinitiu	poblar
Gerondiu	poblant
Participi passat
	singular			plural
masculin	poblat			poblats
femenin	poblada			pobladas
Mòde indicatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	pobli poble	poblas	pobla	poblam	poblatz	poblan
Imperfach	poblavi	poblavas	poblava	poblàvem	poblàvetz	poblavan
Preterit	poblèri	poblères	poblèt	poblèrem	poblèretz	poblèron
Futur	poblarai	poblaràs	poblarà	poblarem	poblaretz	poblaràn
Condicional	poblariái	poblariás	poblariá	poblariam	poblariatz	poblarián
Mòde subjonctiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Present	poble	pobles	poble	poblem	pobletz	poblen
Imperfach	poblèssi	poblèsses	poblès poblèsse	poblèssem	poblèssetz	poblèsson
Mòde imperatiu
nombre	singular			plural
persona	primièra	segonda	tresena	primièra	segonda	tresena
	ieu	tu	el ela	nosautres nosautras	vosautres vosautras	eles elas
Afirmatiu	—	pobla !	—	poblem !	poblatz !	—
Negatiu	—	pobles pas !	—	poblem pas !	pobletz pas !	—
Nòtas