punt d’exclamacion

Un punt d'exclamacion

Occitan

Etimologia

De punt e exclamacion.

Prononciacion

/ˌpun ‿ ð ‿ et͡sklamaˈsju/, /ˌpun ‿ ð ‿ et͡sklamaˈsju/

Sillabas

punt| d'|ex|cla|ma|tion

Locucion nominala

punt d'exclamacion (lengadocian) , (gascon) ; masculin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
punt d’exclamacion	punts d’exclamacion
[ˌpun ‿ ð ‿ interuɣaˈsju]	[ˌpuns ‿ d ‿ et͡sklamaˈsju]

1. (gramatica, tipografia) Signe de pontuacion que se plaça a la fin d’una frasa exclamativa, i remplaça lo punt.

Variantas dialectalas

• ponch d'exclamacion (lengadocian, provençau)

Traduccions

alemand : Ausrufezeichen (de) anglés : exclamation mark (en), exclamation point (en), bang (en) basc : catalan : signe d'exclamació (ca), signe d'admiració (ca)

espanhòl : signo d'admiración (es) francés : point d'admiration (fr) italian : punto esclamativo (it) portugués : ponto de exclamação (pt)