rancura

Occitan

Etimologia

Del latin vulgaire rancura, de latin classic rancor «rancòr»

Prononciacion

lengadocian, gascon /raŋˈkyɾo̞/, /raŋˈkyɾo̞/, provençau /ʀãⁿˈkyʀə/, /ʀãⁿˈkyʀə/

Sillabas

ran|cu|ra

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
rancura	rancuras
[ranˈkyɾo̞]	[ʀanˈkyʀo̞s]

rancuna femenin

1. Tristesa, pena, planh
2. Ressentida duradissa, sentiment prigond de mal èsser, opinion negativa demorant contra qualqu’un après las ofensas sofridas.
3. (religion) Proteccion d’un sant, patronatge.

Variantas dialectalas

• rancuna
• rencuna (gascon)

Sinonims

• rancòr
• ressentida
• ressentiment

Parents

• rancurar
• rancurant
• rancuraire
• rancurós

Forma de vèrb

rancuna femenin

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rancurar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de rancurar

Espanhòl

Etimologia

Del latin vulgaire rancura, de latin classic rancor «rancòr»

Prononciacion

[?]

Sillabas

ran|cu|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rancura	rancuras
[ranˈkyɾo̞]	[ʀanˈkyʀo̞s]

rancuna femenin

1. rancura ^(oc)
2. Demanda en justícia

Italian

Etimologia

Del latin vulgaire rancura, de latin classic rancor «rancòr»

Prononciacion

/ranˈkura/, /ranˈkura/

Sillabas

ran|cu|ra

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
rancura	rancure
[ranˈkura]	[ranˈkure]

rancuna femenin

1. rancura ^(oc)
2. Afliccion greva