safran

Occitan

Etimologia

Pel latin medieval safranum, de l’arabi زعفران.

Prononciacion

lengadocian, gascon /saˈfɾan/, /saˈfɾan/

provençau /saˈfʀa/, /saˈfʀa/

escotar « safran »

Sillabas

sa|fran

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
safran	safrans
[saˈfɾan]	[saˈfɾans]

safran masculin

La planta safran

Pistil de safran

1. (botanica) Planta (crocus sativus) de la familha de las iridacèas que seriá originària del Nepal e qu'òm se fa una espècia.
2. (cosina, per metonimia) Espècia venent dels estigmatas d’una espècia del Crocus sativus. Es a l'encòp un pigment aromatic e una espècia colorada, qu’a pas fòrça de gost mas qu'exala un perfum requist.
3. Colorant irange o jaune verdenc extrach dels estigmatas de la quita planta.
4. Color saur cap a l’irange.
5. (farmaceutica) Preparacion medicinala compausada de las partidas de la quita planta e utilizada coma estimulant.

Derivats

• safranar
  • ensafranar
• safranièr
• safranièra
• safranina
• safranòl
• safranós

Locucions derivadas

• safran bastard
• safran derraic / safran tua chin / safran dels prats

Traduccions

Convencions internacionalas: crocus sativus (conv) alemand: Safran (de) arabi: زعفران (ar), زَعْفَرَان (ar) anglés: saffron (en) basc: azafraia (eu)

catalan: safrà (ca) espanhòl: azafrán (es) francés: safran (fr) italian: zafferano (it) portugués: açafrão (pt)

Francés

Etimologia

(nom 1) Pel latin medieval safranum, de l’arabi زعفران.

(nom 2) Origina pas segura

(nom 3) A causa de la color

Prononciacion

/safʁɑ̃/, /safʁɑ̃/

Sillabas

sa|fran

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
safran	safrans
[safʁɑ̃]

safran masculin

1. safran ^(fr)

Nom comun 2

safran masculin

1. (marina) Pala de l'empenta

Nom comun 2

safran masculin

1. (micologia) Rovilhós