suplicant
Aparença
Occitan
Etimologia
De suplicar.
Prononciacion
/sypliˈkan/ , provençau /sypliˈkãⁿ/
Sillabas
su|pli|cant
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | suplicant | suplicants |
[sypliˈkan] | [sypliˈkan] | |
Femenin | suplicanta | suplicantas |
[sypliˈkanto̞] | [sypliˈkanto̞s] |
suplicant
- Que suplica
Traduccions
|
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
suplicant | suplicants |
[sypliˈkan] | [sypliˈkans] |
suplicant masculin, (equivalent femenin: suplicanta)
- Òme que fa de suplicas, de suplicacions
Traduccions
|
Forma de vèrb
suplicant
- Gerondiu de suplicar.
Catalan
Etimologia
De suplicar.
Prononciacion
Forma d'adjectiu
suplicant masculin o femenin, (plural: suplicants)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
suplicant | suplicants |
suplicant masculin o femenin, (plural: suplicants)
Forma de vèrb
suplicant
- Gerondiu de suplicar.