tolerància

Occitan

Etimologia

Del latin tolerantia

Prononciacion

lengadocian, gascon /tuleˈɾansjo̞/, /tuleˈɾansjo̞/

provença /tuleˈʀãⁿsi/, /tuleˈʀãⁿsi/

França (Bearn) : escotar « tolerància »

Sillabas

to|le|ràn|cia

Nom comun

tolerància femenin

Declinason
Singular	Plural
tolerància	toleràncias
[tuleˈɾansjo̞]	[tuleˈɾansjo̞s]

1. Accion de tolerar.
2. Capacitat a endurar un inconvenient.
3. Actitud qu'aquel que respecta las conviccions d'autrú en matèria religiosa, politica, etica, artistica, etc.
4. (Administracion, Art, Metrologia, Dessenh industral) Escart acceptat dins la dimension, la quantitat, etc., de la merças provesida.
5. (Biologia) Lindal maxim de la capacitat d’un organisme per absorbir des substàncias quimicas o de condicions fisicas particularas sens n'èsser visiblament tocat.

Parents

• tolerable
• tolerant
• tolerar

Sinonims

Capacitat endurar:

• acostumança

Fach de s’opausar pas a d'idèas, de posicions deferentas de las nòstras

• benvolença
• bontat
• compreneson
• condescendéncia
• indulgéncia
• licéncia
• mansuetud
• paciéncia
• permission
• respècte

Derivats

• intolerància

Traduccions

alemand: Toleranz (de) anglés: tolerance (en) basc: tolerantzia (eu) catalan: tolerància (ca) espanhòl: tolerancia (es) francés: tolérance (fr) italian: tolleranza (it) neerlandés: tolerantie (nl) persan: صبر (fa) portugués: tolerância (pt)

Catalan

Prononciacion

[tulə'ɾansiə] (oriental), [tole'ɾansia] (occidental)

Espanha (Barcelona) : escotar « tolerància »

Nom comun

tolerància

Traduccions

• tolerància ^(oc)