trait
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- Del latin tractus « accion de traire ».
Prononciacion
/ˈtɾajt/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
trait | traits |
[trajt] | [trajts] |
trait (lengadocian) , masculin
- Accion de traire una veitura amb d'animals de tira.
- (per extension) Çò que servís a tirar una veitura, de còrdas, de correjas, de cadenas amb que s'atela lo caval.
- (per extension) Çò que se tira amb un arc, una balèsta, etc., e las javelinas que se lançan amb la man.
- (figurat) Las atacas de l'escarni, de la maldisença, de la calomnia, etc.
- Accion de tirar o de traçar una linha.
- (per extension) La quita linha.
- (particular) Marca que se fa sus la fusta o la pèira ont se va ressar.
- Lo trach de la rèssa
- (plural) Linhas de la cara.
- (figurat) Çò que destria, çò que caracteriza una persona, quicòm.
- Accion significativa, revelatritz d’un caractèr, d’un sentiment, etc.
- Pensada viva, brilhanta, imprevista.
Locucions
Variantas dialectalas
Derivats
Traduccions
Anglés
Etimologia
- Del latin tractus « accion de traire ».
Prononciacion
/tɹeɪt/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
trait | traits |
[tɹeɪt] | [tɹeɪts] |
trait
- trait (oc), dins lo sens de caracteristica.
Francés
Etimologia
- Del latin tractus « accion de traire ».
Prononciacion
/tʁɛ/
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | trait | traits |
[tʁɛ] | [tʁɛ] | |
Femenin | traite | traites |
[tʁɛt] | [tʁɛt] |
trait
- Que foguèt molzut.
- Que foguèt estirat per la filièra.
Nom comun
trait
Forma de vèrb
trait