Vejatz lo contengut

trait

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin tractus « accion de traire ».

Prononciacion

/ˈtɾajt/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
trait traits
[trajt] [trajts]

trait (lengadocian) , masculin

  1. Accion de traire una veitura amb d'animals de tira.
  2. (per extension) Çò que servís a tirar una veitura, de còrdas, de correjas, de cadenas amb que s'atela lo caval.
  3. (per extension) Çò que se tira amb un arc, una balèsta, etc., e las javelinas que se lançan amb la man.
  4. (figurat) Las atacas de l'escarni, de la maldisença, de la calomnia, etc.
  5. Accion de tirar o de traçar una linha.
  6. (per extension) La quita linha.
  7. (particular) Marca que se fa sus la fusta o la pèira ont se va ressar.
    • Lo trach de la rèssa
  8. (plural) Linhas de la cara.
  9. (figurat) Çò que destria, çò que caracteriza una persona, quicòm.
  10. Accion significativa, revelatritz d’un caractèr, d’un sentiment, etc.
  11. Pensada viva, brilhanta, imprevista.

Locucions

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

Anglés

Etimologia

Del latin tractus « accion de traire ».

Prononciacion

/tɹeɪt/

Nom comun

Declinason
Singular Plural
trait traits
[tɹeɪt] [tɹeɪts]

trait

  1. trait (oc), dins lo sens de caracteristica.

Francés

Etimologia

Del latin tractus « accion de traire ».

Prononciacion

/tʁɛ/

Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin trait traits
[tʁɛ] [tʁɛ]
Femenin traite traites
[tʁɛt] [tʁɛt]

trait

  1. Que foguèt molzut.
  2. Que foguèt estirat per la filièra.

Nom comun

trait

  1. trait (oc)

Forma de vèrb

trait

  1. Participi passat al masculin singular de traire
  2. Tresena persona del singular de l’indicatiu present de traire