parllar

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar parabolare.

Prononciacion

/paɾˈɖaɾ/, /paɾˈɖaɾ/

Sillabas

par | llar (2)

Vèrb

parllar (gardiòl)

1. Exprimir sa pensada gràcias a un lengatge elaborat.
2. Comunicar amb qualqu'un.

Variantas dialectalas

• parlar

Derivats

parllat parllaa

parllant parllatge

Antonims

• se calar
• se taisar

Traduccions

afrikaans: praat (af) alemand: sprechen (de) anglés: to speak (en) (1), to talk (en) (2) basc: hitz egin (eu) breton: komz (br) bulgar: говоря (bu) catalan: parlar (ca) corean: 말하다 (ko) chèc: mluvit (cs) imperfectiu promluvit (cs) perfectiu danés: snakke (da) espanhòl: hablar (es) esperanto: paroli (eo) francés: parler (fr)

indi: बोलना (hi) grèc: μιλώ (el) naut sorab: rěčeć (hsb) italian: parlare (it) neerlandés: spreken (nl) ongrés: beszél (hu) polonés: mówić (pl) portugués: falar (pt) romanés: a vorbi (ro) sard: faeddare (sc) sicilian: parrari (scn) suedés: prata (sv), tala (sv) ucraïnian: говорити (uk), розмовляти (uk)