abjure
Anglés
Etimologia
Atestat tre la debuta del sègle XV, probablament manlevat al francés abjurer, o al latin abjurare.
Prononciacion
[əb'ʤʊə] (UK)
Sillabas
ab | jure (2)
Vèrb
| Temps | Forma |
|---|---|
| Infinitiu | to abjure |
| Present, 3ena pers. del sg | abjures |
| Preterit | abjured |
| Participi passat | abjured |
| Participi present | abjuring |
to abjure