destin
Aparéncia
Occitan
Etimologia
De destinar.
Prononciacion
- /desˈti/
- França (Bearn) : escotar « destin »
Sillabas
des | tin (2)
Nom comun
destin masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| destin | destins |
| [desˈti] | [desˈtis] |
- (religion, filosofia) Poténcia misteriosa a qui los ancians attribuissián lo poder de determinar per avança e d’un biais irrevocable la seguida dels eveniments.
- Sòrt d’una persona o d’una causa, tal coma resulta de las fòrças exterioras invinciblas; ço que s'endeven a las personas, de ben o de mal, de biais independent de lor volontat.
- (Poetic) Ensemble de la vida ; existéncia.
Parents
Sinonims
Traduccions
Francés
Etimologia
De destiner
Prononciacion
- /dɛstɛ̃/
Sillabas
des | tin (2)
Nom comun
destin masculin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| destin | destins |
| [dɛstɛ̃] | |