Un article de Wikiccionari.
Del latin habere.
[ə'βe] (oriental), [ə'veɾ] (valencian)
ha | ver (2)
haver
- aux. aver (oc)
- v int i aver
- (ésser) aver
Formas impersonalas
|
Infinitiu
|
haver
|
Gerondiu
|
havent
|
Participi passat
|
hagut / haguda haguts / hagudes
|
Formas personalas
|
nombre
|
singular
|
plural
|
persona
|
primièra
|
segonda
|
tresena
|
primièra
|
segonda
|
tresena
|
Indicatiu
|
jo
|
tu
|
ell / ella
|
nosaltres nosaltras
|
vosaltres vosaltras
|
ells / ellas
|
Present
|
he
|
has
|
ha
|
hem
|
heu
|
han
|
Imperfait
|
havia
|
havies
|
havia
|
havíem
|
havíeu
|
havien
|
Passat
|
haguí
|
hagueres
|
hagué
|
haguérem
|
haguéreu
|
hagueren
|
Futur
|
hauré
|
hauràs
|
haurà
|
haurem
|
haureu
|
hauran
|
Condicional
|
hauria
|
hauries
|
hauria
|
hauríem
|
hauríeu
|
haurien
|
Subjonctiu
|
jo
|
tu
|
ell / ella
|
nosaltres nosaltras
|
vosaltres vosaltras
|
ells / ellas
|
Present
|
hagi
|
hagis
|
hagi
|
hàgim
|
hàgiu ssin
|
hagin
|
imperfait
|
hagués
|
haguessis
|
hagués
|
haguéssim
|
haguéssiu
|
haguessin
|
Imperatiu
|
-
|
tu
|
-
|
nosaltres nosaltras
|
vosaltres vosaltras
|
-
|
Present
|
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
|