cens

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin census (« cens », « recensament », « fortuna », « revenguts », « contribucions annadas »).

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈsens/, provençau /ˈsẽⁿs/

Sillabas

cens

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
cens censes
[ˈsens] [ˈsenses]

cens masculin

  1. (Antiquitat) Denombrament dels ciutadans romans, declaracion autentica que fasián, cada cinc ans, de lors noms, bens, demorança, etc.
  2. (fiscalitat feudala) Talha en natura qu'uns bens fasián una renda annala al senhor del fèu; drech de servitud
  3. Quotitat d’imposicion que, dins la constitucion d'uns païses, es necessària per èsser elector o eligible.

Parents

denombrament

drech, fiscalitat

Derivats

Traduccions


Catalan

Etimologia

Del latin census (« cens », « recensament », « fortuna », « revenguts », « contribucions annadas »).

Prononciacion

oriental /ˈsɛns/, oriental /ˈsens/

Sillabas

cens

Nom comun

Declinason
Singular Plural
cens censos

cens masculin

  1. cens (oc)

Francés

Etimologia

Del latin census (« cens », « recensament », « fortuna », « revenguts », « contribucions annadas »).

Prononciacion

/sɑ̃s/

França (Somain) : escotar « cens »

Sillabas

cens

Nom comun

cens invariable

  1. cens (oc)