ors

Ors dels Pirenèus

Occitan

Etimologia

Del latin ŭrsus.

Prononciacion

['u(r)s]

Sillabas

ors (1)

Nom comun

ors masculin, pl. orses.

1. Zool. Mamifèr de granda talha de la familha dels Ursidae.

Derivats

• orsa
• orsalhon
• orsalhièr
• orsatièr
• orsièr
• orsin
• orsinàs
• orson

Reviradas

albanés: ari (sq) alemand: Bär (de) anglés: bear (en) armèni: արջ (hy) basc: hartz (eu) breton: arzh (br) bulgar: мечок (bg) masculin, мечка (bg) femenin catalan: ós (ca) masculin, óssa (ca) femenin chèc: medvěd (cs) còrs: orsu (co) danés: bjørn (da) espanhòl: oso (es) esperanto: urso (eo) estonian: karu (et) finlandés: karhu (fi) francés: ours (fr) islandés: björn (is)

italian: orso (it) leton: lācis (lv) lituanian: lokys (lt), meškà (lt) neerlandés: beer (nl) norvegian: bjørn (no) masculin ongrés: medve (hu) ossèt : арс (os) polonés: niedźwiedź (pl) portugués: urso (pt) romanés: urs (ro) rus: медведь (ru) sicilian: ursu (scn) suedés: björn (sv) turc: ayı (tr) ucraïnian: ведмідь (uk) volapük: ber (vo)