Annèxa:Prononciacion : Diferéncia entre lei versions
Linha 411 : | Linha 411 : | ||
* [[Annèxa:Fonetica espanhòla|Fonetica espanhòla]] |
* [[Annèxa:Fonetica espanhòla|Fonetica espanhòla]] |
||
== |
== Alemand == |
||
{| align=center style="text-align:center" |
{| align=center style="text-align:center" |
||
Linha 418 : | Linha 418 : | ||
| |
| |
||
{| style="border:1px solid #aaaaaa" rules=all cellpadding=4 cellspacing=0 |
{| style="border:1px solid #aaaaaa" rules=all cellpadding=4 cellspacing=0 |
||
! colspan=3 bgcolor=#ffffaa | |
! colspan=3 bgcolor=#ffffaa | Vocalas |
||
|- bgcolor=#ffffcc |
|- bgcolor=#ffffcc |
||
| API || X-SAMPA || Exemples |
| API || X-SAMPA || Exemples |
||
Linha 486 : | Linha 486 : | ||
| |
| |
||
{| style="border:1px solid #aaaaaa" rules=all cellpadding=4 cellspacing=0 |
{| style="border:1px solid #aaaaaa" rules=all cellpadding=4 cellspacing=0 |
||
! colspan=3 bgcolor=#ffffaa | |
! colspan=3 bgcolor=#ffffaa | Consonantas |
||
|- bgcolor=#ffffcc |
|- bgcolor=#ffffcc |
||
| API || X-SAMPA || Exemples |
| API || X-SAMPA || Exemples |
||
Linha 535 : | Linha 535 : | ||
|} |
|} |
||
* L'accent |
* L'accent tonic es notat amb lo simbòl /ˈ/ e s'utiliza tanben dins los mots d'una silaba. Aquesta tièra desepara las vocalas de las silabas que portan l'accent de las vocalas dins las silabas sens accent, même si la valeur des voyelle est la même. L'accent sera toujours placé au début de la syllabe, et non de la voyelle. |
||
* Les voyelles longues sont dotées du symbole /ː/. |
* Les voyelles longues sont dotées du symbole /ː/. |
||
* Certains des phonèmes ci-dessus sont des allophones (comme /x/ et /ç/), mais leur prononciation est si différente qu'ils sont notés par des symboles différents. |
* Certains des phonèmes ci-dessus sont des allophones (comme /x/ et /ç/), mais leur prononciation est si différente qu'ils sont notés par des symboles différents. |
Version del 23 novembre de 2007 a 11.31
Aqueste tèxt o de tèxt en comentari a besonh d'èsser revirat (entièrament o non). Se coneissètz la lenga utilizada, esitetz pas ! Mercé pel Wikiccionari!. |
Prononciacion Las prononciacions donadas dins lo Wikiccionari son en AFI per defaut. Es tanben possible de las veire en X-SAMPA (veire cossí personalizar lo monobook per aquò ; cal èsser enregistrat per o poder far). Aquesta pagina dona las correspondéncias de AFI e X-SAMPA segon las lengas. |
Los alfabets
Aquesta pagina dona una tièra de fonèmas utilisadas dins la transcripcion fonologica dels mots de cada lenga. La prononciacion d'unas fonèmas depend de sa plaça dins lo mot. Dins aquel cas, aquesta pagina enonça las reglas de prononciacion.
Aquesta pagina dona las prononciacions fonemicas per dos sistèmas :
- L'Alfabet fonetic Internacional, o AFI ;
- L’eXtended Speech Assessment Methods Phonetic Alphabet o X-SAMPA (calcat sus l'AFI mas en utilizar de caractèrs ASCII, aisidament accessibles suls claviers en general).
Notaz plan que se tracta de prononciacions fonemicas e pas foneticas (vejatz l'pagina d'ajuda sus las prononciacions per qualquas precisions). Son de convencions d'escritura adoptadas per facilitar l'escritura e la lectura d'aquèlas fonèmas, emai se la prononciacion vertadièra (doncas fonetica) d'aquels mots pòt fortament variar d'una region a l'autra veire d'una persona a l'autra (la fonèma /r/ per exemple correspond als sons : [r], [ɾ], [ʀ], [ʁ], [ʳ], etc.). Per aquesta prononciacion « reala », se cal referir a la pagina de fonetica de cada lenga (dins lor seccion veire tanben).
|
Occitan
Vejatz tanben
Pronóncia de l'occitan sus Wikipèdia
Francés
Per la tièra de las grafèmas desparièras que correspondon a las fonèmas del francés, vejatz aiçi
|
|
|
|
Vejatz tanben
Anglés
|
|
|
Vejatz tanben
Espanhòl
|
|
Vejatz tanben
Alemand
|
|
- L'accent tonic es notat amb lo simbòl /ˈ/ e s'utiliza tanben dins los mots d'una silaba. Aquesta tièra desepara las vocalas de las silabas que portan l'accent de las vocalas dins las silabas sens accent, même si la valeur des voyelle est la même. L'accent sera toujours placé au début de la syllabe, et non de la voyelle.
- Les voyelles longues sont dotées du symbole /ː/.
- Certains des phonèmes ci-dessus sont des allophones (comme /x/ et /ç/), mais leur prononciation est si différente qu'ils sont notés par des symboles différents.
- La son de la lettre r est noté /r/ même si souvent il est prononcé [ɐ]. Exemple: /ˈart/ pour Art.
- Les terminaison non-accentuées -er et -ern sont notées /ɛr/ et /ɛrn/.
- Les terminaisons non-accentuées -en, -el, -eln sont notées /ən/, /əl/ et /əln/.
- La terminaison -ig est notée /ɪk/.
Remarques sur la prononciation:
- Un [ʔ] se prononce au début des syllabes qui commencent par une voyelles. Ce son n'est jamais indiqué dans la prononciation.
- Dans les mots se terminant par /ən/, le /ə/ est souvent omis et le /n/ s'assimile à la consonne précédante. Exemples:
- /əl/ à la fin des mots est souvent prononcé [l̩]
- Comme en Français, /r/ est souvent prononcé [ʁ]
- La lettre ä est souvent prononcée [e] au lieu de [ɛ]. Exemple: [ˈkeː.zə] pour Käse, noté /ˈkɛː.zə/.
Espéranto
Les lettres de l'espéranto sont identiques à celles de l'Alphabet phonétique international, à l'exception des lettres ŝ [ʃ], ĉ [tʃ], c [ts], ĵ [ʒ], ĝ [dʒ], ŭ [w], ĥ [x].
Voir aussi Le portail de l'espéranto.
Turque
…
Voir aussi
Roumain
|
|
|
|
Voir aussi
Japonais
|
|
|
|
Voir aussi
Outils
- Wikiccionari:Phonétique
- http://people.w3.org/rishida/scripts/pickers/ipa/index.fr.html
- http://www.theiling.de/ipa/ Pour convertir entre notations API et X-SAMPA