ailò
Aparença
Occitan
Etimologia
Del latin ĭllŭd, amb desplaçament de l'accent de la primièra a la segonda sillaba e amb dobertura de la o per analogia del demonstratiu correlatiu opausat açò, segons Joan Coromines.
Prononciacion
[aj'lɔ]
Pronom
ailò
- Aquela causa tan luènh de qui parla o escriu que de qui escota o legís.
Variantas dialectalas
- aquò
- aquerò (gascon)
- acerò * acerò (designa quicòm d'encara plus luènh que 'aquò/aquerò' o ailò) (gascon)
- aquò d'alai, 'quò d'alai, quò-lai (lemosin)
- çò
Traduccions
|