aparente

Occitan

Prononciacion

[apaɾen'te], /apaɾen'te/

Forma de vèrb

aparente

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de aparentar
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de aparentar

Catalan

Prononciacion

occidental [apaˈɾente], /apaˈɾente/

Forma de vèrb

aparente

1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de aparentar
2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de aparentar
3. primièra persona del singular del present del subjonctiu de aparentar
4. tresena persona del singular del present del subjonctiu de aparentar

Espanhòl

Etimologia

De espanhòl apparens

Prononciacion

[apaˈɾẽn̪t̪e], /apaˈɾẽn̪t̪e/

Sillabas

a|pa|ren|te

Adjectiu

aparente masculin o femenin (Plural: aparentes)

1. aparent ^(oc)

Forma de vèrb

aparente

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de aparentar
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de aparentar
3. segonda persona del singular de l'imperatiu de aparentar

Portugués

Etimologia

De espanhòl apparens

Prononciacion

Portugal [ɐpɐˈɾẽtɨ], /ɐpɐˈɾẽtɨ/; Brasil [apaˈɾẽt͡ʃi], /apaˈɾẽt͡ʃi/, [ˌapaˈɾẽte], /ˌapaˈɾẽte/

Sillabas

a|pa|ren|te

Adjectiu

aparente masculin o femenin (Plural: aparentes)

1. aparent ^(oc)

Forma de vèrb

aparente

1. primièra persona del singular del present del subjonctiu de aparentar
2. tresena persona del singular del present del subjonctiu de aparentar
3. segonda persona del singular de l'imperatiu de aparentar