Vejatz lo contengut

bonha

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del francic *bungjō « massaamàs »

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbuɲo̞/
provençau /ˈbuɲə/
escotar « bonha »

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
bonha bonhas
[ˈbuɲo] [ˈbuɲos]

bonha femenin

  1. Protuberància del còs, produita per un còp, una contusion.
    • Un signe qu'engana pas sus son estat psicologic. D'ont mai que sa bonha de totara enfla e li tampa ara l'uèlh de drecha. «Qualques nòvas d'Albigés», (Sèrgi Viaule), 2002
  2. (medical) Tumor.
  3. (agricòla) Part noseluda de la soca d'arbre ont las raices son estacadas.
  4. (Figurat) Taca de graissa.
    • Sus lo papièr qu'èra estat blanc se legissia lo menu coma dins un jornau : un degot de crema Chantilly, de bonhas de grais e de sauça tomata dessenhavan lo redond de las siètas, lo vin aviá mancat los veires e damoçat los megots dins lo cendrièr. «Lo riu d'Adriana», (Jaume Landièr), 2001

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions

contusion
tumor

Forma de vèrb

bonha

  1. tresena persona del singular del present de l’indicatiu de bonhar
  2. segonda persona de l’imperatiu afirmatiu de bonhar