cobalt
Occitan 
Etimologia
De l’alemand Kobalt, de Kobold, drac malin qu'auriá panat l’argent per lo remplaçar per aquel minerai jutjat alara inutilisable.
Prononciacion
[kuˈβalt] , provençau [kuˈbalt]
Sillabas
co|balt
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
cobalt | cobalts |
[kuˈβalt] | [kuˈβalts] |
cobalt masculin
- (elements) Element quimic de simbòl Co e de numèro atomic 27.
- Metal pur d'aquel element, dur, blanc grisenc amb de rebats.
- (quimia, fisica) Atòm (o, per ellipsi, nuclèu) de cobalt.
- Isotòp radioactiu de cobalt, utilizat en particular en radioterapia, cobalt 60.
- Pigment blau d'aquel element.
Traduccions
|
Anglés 
Etimologia
De l’alemand Kobalt, de Kobold, drac malin qu'auriá panat l’argent per lo remplaçar per aquel minerai jutjat alara inutilisable.
Prononciacion
RU [ˈkəʊbɒlt] , EUA [ˈkoʊbɑlt]
Sillabas
co|balt
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cobalt | cobalts |
cobalt masculin
Catalan 
Etimologia
De l’alemand Kobalt, de Kobold, drac malin qu'auriá panat l’argent per lo remplaçar per aquel minerai jutjat alara inutilisable.
Prononciacion
- Oriental: central [kuˈβaɫ] , balear [koˈbaɫt] , [kuˈbaɫ]
- Occidental: nord-occidental [koˈβaɫ] , valencian [koˈbaɫt] , [koˈβaɫ]
Sillabas
co|balt
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cobalt | cobalts |
cobalt masculin
Francés 
Etimologia
De l’alemand Kobalt, de Kobold, drac malin qu'auriá panat l’argent per lo remplaçar per aquel minerai jutjat alara inutilisable.
Prononciacion
[kɔbalt]
Sillabas
co|balt
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
cobalt | cobalts |
[kɔbalt] |
cobalt masculin