crâne
Aparéncia
Francés
Etimologia
Del latin medieval cranium, manlevat al grèc ancian κρανίον (kraníon).
Prononciacion
/kʁan/
França (Kemper) : escotar « crâne »
França (Lion) : escotar « crâne »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| crâne | crânes |
| [kʁan] | |
crâne masculin
- Cran.
Derivats
Forma de vèrb
crâne
- Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de crâner.
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de crâner.
- Primièra persona del singular al present del subjontiu de crâner.
- tresena persona del singular al present del subjontiu de crâner.
- Segonda persona del singular al present de l'imperatiu de crâner.