deponent
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan 
Etimologia
- Deu latin gramaticau deponens, participi present substantivat deu vèrbe deponěre, « depausar », « estremar », (per referéncia aus vèrbes que deishèn la fòrma acitva).
Prononciacion
[depuˈnen]
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : gascon | ||
Singular | Plural | |
Masculin | deponent | deponents |
[depuˈnen] | [depuˈnens] | |
Femenin | deponenta | deponentas |
[depuˈnentɔ] | [depuˈnentɔs] |
deponent masculin
- Designa los vèrbes latins qu'an un sens actiu mes que's conjugan a la votz passiva.
- Lo diccionari indica qu'aqueste vèrbe latin ei deponent.
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : gascon | |
Singular | Plural |
deponent | deponents |
[depuˈnen] | [depuˈnens] |
deponent masculin
- (per ellipsi) Vèrbe deponent.
- Avisa-te : los deponents que's conjugan a la votz passiva.
Traduccions
Referéncias
Anglés 
Etimologia
- (Mieitat deu sègle XVau). Deu latin gramaticau deponens, participi present substantivat deu vèrbe deponěre, « depausar », « estremar », (per referéncia aus vèrbes que deishèn la fòrma acitva). [1]
Prononciacion
[dəˈponənt] , [dəˈpoʊnənt]
Adjectiu
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
deponent | deponents |
[dəˈponənt] | [dəˈponənts] |
deponent
Traduccions
- deponent.
- A deponent verb.
- Un vèrbe déponent.
- A deponent verb.
Nom comun
deponent (pl. deponents)
Traduccions
- (per ellipsi) Vèrbe deponent.