desencadenament

Occitan

Etimologia

De desencadenar

Prononciacion

/dezenkaðenaˈment/, /dezenkaðenaˈment/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
descadenament	descadenaments
[dezenkaðenaˈment]	[dezenkaðenaˈment]

desencadenament (gascon) , masculin

1. Accion o resultat de desencadenar, de se desencadenar.

Variantas dialectalas

• descadenament (lengadocian, provencau)

Traduccions

alemand: Ausbruch (de) anglés: outburst (en), unleashing (en) basc: catalan: desencadenament (ca)

espanhòl: desencadenamiento (es) francés: déchainement (fr) italian: scatenante (it) portugués: desencadeando (pt)

Catalan

Etimologia

De desencadenar

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
descadenament	descadenaments

desencadenament masculin

1. desencadenament ^(oc)