director

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin director (« menaire, guida »)

Prononciacion

[diɾec'tu]

di | rec | tor (3)

Nom comun

Declinason
Singular Plural
director directores

director masculin

  1. Òme que dirigís un establiment, un servici, etc.

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
Masculin director directors
[diɾec'tu] [diɾec'tɾit͡s]
Femenin directritz directrises
[diɾec'tu(r)s]

director masculin

  1. que dirigís.

Latin

Cas Singular Plural
Nominatiu director directores
Vocatiu director directores
Accusatiu directorem directores
Genitiu directoris directorum
Datiu directori directoribus
Ablatiu directore directoribus

Etimologia

Desverbal de directum, supin de dirigo (« instituir, establir, metre en plaça, fixar »), amb lo sufixe d’agent -tor.

di | rec | tor (4)

Nom comun

director masculin

  1. Òme que dirigís, guida.

Catalan

Etimologia

Del latin director (« menaire, guida »)

Prononciacion

Oriental: /di.ɾəkˈto/ Occidental: nord-occidental /di.ɾekˈto/, valencià /di.ɾekˈtoɾ/ Espanha (Barcelona) : escotar « director »

Nom comun

director masculin

  1. director.

Espanhòl

Etimologia

Del latin director (« menaire, guida »)

Prononciacion

[di.ɾekˈtoɾ] escotar « director »

Nom comun

director masculin

  1. director.