espelucaire
Aparéncia
Occitan
Etimologia
- De espelucar
Prononciacion
/espelyˈkajɾe/, provençau /espelyˈkajʀe/
Sillabas
es|pe|lu|cai|re
Adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : provençau | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | espelucaire | espelucaires |
| [espelyˈkajʀe] | [espelyˈkajɾes] | |
| Femenin | espelucarèlas | espelucarèlas |
| [espelyˈkaʀɛlə] | [espelyˈkaʀɛləs] | |
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : provençau | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | espelucaire | espelucaires |
| [espelyˈkajʀe] | [espelyˈkajʀes] | |
| Femenin | espelucairitz | espelucairises |
| [espelyˈkajʀit͡s] | [espelyˈkajʀises] | |
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Dialècte : lengadocian | ||
| Singular | Plural | |
| Masculin | espelucaire | espelucaires |
| [espelyˈkajɾe] | [espelyˈkajɾes] | |
| Femenin | espelucaira | espelucaira |
| [espelyˈkajɾo̞] | [espelyˈkajɾo̞s] | |
espelucaire
- Qu'es plan fòrça minuciós, que dona l’importància bèla als mendre detalhs.
Traduccions
|
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| espelucaire | espelucaires |
| [espelyˈkajɾe] | [espelyˈkajɾes] |
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : provençau | |
| Singular | Plural |
| espelucaire | espelucaires |
| [espelyˈkajʀe] | |
espelucaire masculin, (equivalents femenins: especulaira / especlarèla / especlairitz)
- Aquel qu'es plan fòrça minuciós, que dona l’importància bèla als mendre detalhs.
Traduccions
|