genou
Francés
Etimologia
D'un diminutiu latin vulgar *genuculum, del latin genu.
Prononciacion
/ʒəˈnu/
França (Grenòble) : escotar « genou » França (Kemper) : escotar « genou » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « genou » França (Vòges) : escotar « genou » França (París) : escotar « genou » França (Vòges) : escotar « genou » França (Lion) : escotar « genou » escotar « genou » França (Erau) : escotar « genou » Soïssa (Lausana) : escotar « genou » escotar « genou » França (Mètz) : escotar « genou » escotar « genou » escotar « genou » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « genou » França (Mülhausen) : escotar « genou » escotar « genou » França (Sant Llorenç de Cerdans) : escotar « genou » Itàlia (Courmayeur) : escotar « genou » França (Vendèa) : escotar « genou »
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| genou | genoux |
| [ʒəˈnu] | |
genou masculin