mus
 Veire tanben : müs |
Occitan
Etimologia
- Del latin popular mūsum, d'origina escura
Prononciacion
/ˈmys/
Sillabas
mus
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| mus | muses |
| [ˈmys] | [ˈmyzes] |
mus (gascon) , (lengadocian) ; masculin
- Partida bassa de la cara d'unes animals.
- A bèths còps que mandèn entà la tuta
- on se lima las urpas señor Lop,
- lo canhàs au mus large : aus crits d' " Ahuta ",
- qu'ei entrat dens lo negre ; sense adob,
- «Morta e viva», (Miquèu de Camelat)
- (familièr) Cara en parlant de la gents, se ditz per mesprètz o per trufariá.
- Que hei dongas cauhar la lèit jo medisha, que l'i botavi un tròç de sucre coma taus nenès; e shens l'ac comandar, que s'avancè lo mus sus la socopa. «Vita vitanta», (Miquèu de Camelat)
Parents
Locucions derivadas
Sinonims
Traduccions
Forma de nom comun
mus
- plural de mu.
Anglés ancian
Etimologia
Del protogermanic
Nom comun
mūs femenin
Declinason
| singular | plural | |
| nominatiu | mūs | mȳs |
| acusatiu | mūs | mȳs |
| genitiu | mȳs, mūse | mūsa |
| datiu | mȳs | mūsum |