Vejatz lo contengut

musa

Un article de Wikiccionari.
Veire tanben : Musa

Occitan

Etimologia

(Nom 1) Antonomasia del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».
(Nom 2) Del latin musus

Prononciacion

/ˈmyzo̞/ França (Bearn) : escotar « musa »

Sillabas

mu|sa

Nom comun 1

musa femenin

Declinason
Singular Plural
musa musas
[ˈmyzo̞] [ˈmyzo̞s]
  1. Gèni artistic, inspiracion.
    1. Las bèlas letras, e subretot la poesia.
  2. (per extension) Persona o sentiment qu'inspira un poèta.

Parents

Traduccions

Nom comun 2

musa femenin

Declinason
Singular Plural
musa musas
[ˈmyzo̞] [ˈmyzo̞s]
  1. Retard, espèra bufèca

Parents

Forma de vèrb

musa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de musar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de musar

Catalan

Etimologia

Antonomasia del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « musa »

Prononciacion

oriental /ˈmuzə/, occidental /ˈmuza/

Sillabas

mu|sa

Nom comun

musa femenin

Declinason
Singular Plural
musa muses
  1. musa (oc)

Forma de vèrb

musa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de musar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de musar

Espanhòl

Etimologia

Antonomasia del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

Prononciacion

/ˈmusa/

Sillabas

mu|sa

Nom comun

musa femenin

Declinason
Singular Plural
musa musas
  1. musa (oc)

Forma de vèrb

musa

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de musar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de musar

Italian

Etimologia

Antonomasia del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

Prononciacion

/ˈmuza/

Sillabas

mu|sa

Nom comun

musa femenin

Declinason
Singular Plural
musa muse
  1. musa (oc)

Portugués

Etimologia

Antonomasia del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

Prononciacion

/ˈmuzɐ/

Sillabas

mu|sa

Nom comun

musa femenin

Declinason
Singular Plural
musa musas
  1. musa (oc)