parallèles
Aparéncia


Occitan
Etimologia
Del latin parallelus (« parallèl »), manlèu del grèc παράλληλος, parállêlos (« collateral »), composat de παρά, pará (« a costat ») e de ἀλλήλων, állêlôn' (« l’un e l’autre »).
Prononciacion
- lengadocian /paral'lɛles/
- provençau /paʀal'lɛles/
Sillabas
pa | ral | lè | les (4)
Forma d'adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | parallèle | parallèles |
| Femenin | parallèlas | parallèlas |
parallèles
- plural de parallèle
Variantas dialectalas
Forma de nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| parallèle | parallèls |
parallèls masculin
- Plura de parallèle
Francés
Etimologia
Del latin parallelus (« parallèle »), manlèu del grèc παράλληλος, parállêlos (« collateral »), composat de παρά, pará (« a costat ») e de ἀλλήλων, állêlôn' (« l’un e l’autre »).
Prononciacion
- lengadocian /paral'lɛle/
França (Lion) : escotar « parallèles »
Sillabas
pa | ral | lè | les (3)
Forma d'adjectiu
| Declinason | ||
|---|---|---|
| Singular | Plural | |
| Masculin | parallèle | parallèles |
| Femenin | parallèle | parallèles |
parallèles masculin o femenin
- Plural de parallèle
Nom comun 1
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| parallèle | parallèles |
parallèles masculin
- Plural de parallèle]
Nom comun 2
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| parallèle | parallèles |
parallèle femenin
- Plural de parallèle.