perdonar

Occitan

Etimologia

Del latin tardiu perdonare.

Prononciacion

lengadocian, gascon /peɾðuˈna/, /peɾðuˈna/

provençau /peʀduˈna/, /peʀduˈna/

França (Bearn) : escotar « perdonar »

Sillabas

per | do | nar (3)

Vèrb

perdonar

1. Acordar lo perdon, desencusar una fauta comesa.
   • Dona-nos, uèi, nòstre pan de cada jorn e perdona nòstras malafachas coma perdonam los que nos fan de mal. «L'evangèli de Bertomieu», (Joan Bodon)
2. Far gràcia.
   • " -Sès un brigand e sabi pas se i as drech. "

   " -Brigand que brigand, lo pani e lèu fach. "

   " -Arrèsta que t'ai pas encara perdonat ! "

   «A costat del vent», (Cristian Rapin)

Sinonims

• absòlvre
• amnistiar
• graciar

Derivats

• perdon
• perdonable
  • imperdonable
• perdonaire
• perdonament

Traduccions

alemand: verzeihen (de), vergeben (de) anglés: pardon (en), to forgive (en); to excuse (en) basc: catalan: perdonar (ca) espanhòl: perdonar (es) francés: pardonner (fr) italian: perdonare (it) portugués: perdoar (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin tardiu perdonare.

Prononciacion

Oriental: central /pərduˈna/, /pərduˈna/, balear /pəɾðoˈna/, /pəɾðoˈna/, /pərðuˈna/, /pərðuˈna/, alguerès /palduˈna/, /palduˈna/

Occidental: nord-occidental /perðoˈna/, /perðoˈna/, valencian /peɾðoˈnaɾ/, /peɾðoˈnaɾ/, /peɾðoˈna/, /peɾðoˈna/

Sillabas

per | do | nar (3)

Vèrb

perdonar

1. perdonar ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin tardiu perdonare.

Prononciacion

/peɾð̞oˈnaɾ/, /peɾð̞oˈnaɾ/

Sillabas

per | do | nar (3)

Vèrb

perdonar

1. perdonar ^(oc)