plànger

Occitan

Etimologia

Del latin plangere.

Prononciacion

/ˈpland͡ʒe/, /ˈpland͡ʒe/

França (Bearn) : escotar « plànger »

Vèrb

plànger

1. Compatir.
2. Reticar.

Sinonims

• plànher

Traduccions

catalan : plànyer (ca) (1), recar (ca) (2)

francés : plaindre (fr) (1), regretter (fr) (2)