poténcia
Aparéncia
Occitan
Etimologia
Prononciacion
- lengadocian, gascon /puˈtensjo̞/
- provençau /puˈtẽⁿsjə/
- França (Bearn) : escotar « poténcia »
Nom comun
poténcia femenin
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| poténcia | poténcias |
| [puˈtensjo̞] | [puˈtensjo̞s] |


- Capacitat de far quicòm, de produire un efècte.
- La poténcia infinida d'un Dieu.
- Poder d’impausar son autoritat: poder, potentat
- Accion de mòstra lo quite poder: dominacion, empèri.
- La poténcia romana.
- Entitat que ten lo quite poder.
- Las poténcias de l'Axe.
- Accion de mòstra lo quite poder: dominacion, empèri.
- Fòrça
- La poténcia d'una armada.
- (Sens figurat) Çò qu'exercís fòrça d’empèri sus l’arma o sus la ment.
- La poténcia del sòmi.
- eficacitat qu’òm atribuís a de remèdis, de substàncias: vertut, proprietat.
- Lo quinquinà a la poténca de garir la fèbre.
- (filosofia) Capacitat o possibilitat qu'encara es pas realizada.
- L'aglan es garric en poténcia.
- (Mecanica) Ensemble de la fòrças motrises, de tot cò qu'amoda o por amodar un movement.
- Dins una moulina, l’aiga n'es la poténcia.
- (Optica) Portada d’un instrument d’optica.
- (fisica) Quantitat d’energia o de trabalh provesit, o susceptible d’èsser provesit o consumit, per unitat de temps, de simbòl P, se mesurada en watts
- (Per extension) Consomacion d’un aparelh electric.
- (Matematicas) Produit d’una quantitat un nombre entier de còs per se meteis, la quantitat podent èsser un nombre reel o complèxa, una foncion indeterminada, etc.
- 128 es una poténcia de 2.
- (Matematicas) Nombre de còps qu’òm multiplica une quantitat per se meteis.
- 3 auçat a la poténcia 4 val 81.
- (drech penal) Instrument consistuit de pals fixats al sòl amb un travèrsa en l'aire o en forma de 7 o de T sul qual òm penjava los condemnats a mòrt: forca
Variantas dialectalas
Derivats
Parents
Locucions derivadas
Traduccions
| fòrça, poder | |
|---|---|
| |
| forca | |
|---|---|
| |