Occitan

Del latin tēgŭla.

lengadocian, gascon /ˈtewlo̞/

provençau /ˈtewlə/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
teula	teulas
[ˈtewlo̞]	[ˈtewlo̞s]

teula femenin

Blòt de pèira artificiala realizada amb de tèrra argilosa prestida, motlada, secada, cuècha, e utilizada coma material de construccion.
- òpus mixtum : alternància de paraments de pèira e de teula. «L'arquitectura», (Miquèu Gonin), 2011
(gascon) Lausa o pèça de tèrra cueita que servís per cobrir la part superiòra daus abitanças.
- Los teits de roja teula, dens loa claretat, que botan sus las lanas ua noveletat, e se taus uelhs e parlan, n'ei sonque de beutat. «L'espiga aus dits» Miquèu de Camelat, 1934
- Lo tet èra, en montanha, una clujada, remplaçada ara per la teula blava. «L'arquitectura», (Miquèu Gonin), 2011

per bastir la paret

per cobrir lo teulat

teula de paret

teula de teit (de tèrre cueita)
alemand: Dachziegel ^(de) anglés: tile ^(en) basc: teila ^(eu) catalan: teula ^(ca) espanhòl: teja ^(es) esperanto: tegolo ^(eo) francés: tuile ^(fr) italian: tegola ^(it) ongrés: cserép ^(hu) portugués: telha ^(pt) romanés: ţiglă ^(ro) ucraïnian: черепиця ^(uk)

teula de teit (fuèilh de pèira)
alemand: Schieferplatte ^(de) anglés: slate tile ^(en) basc: catalan: llosa ^(ca), llosa d'ardosa ^(ca) espanhòl: losa ^(es), pizarra ^(es) francés: lauze ^(fr), ardoise ^(fr) italian: lose ^(it), ardesia ^(it) portugués: laje ^(pt), ardósia ^(pt)