vegetatiu

Occitan

Etimologia

Del latin medieval vegetativus (« dotat del poder de la creissença »), de latin vegetare (« animar »).

Prononciacion

lengadocian /bed͡ʒetaˈtiw/, /bed͡ʒetaˈtiw/

gascon /beʒetaˈtiw/, /beʒetaˈtiw/

provençau /ved͡ʒetaˈtiw/, /ved͡ʒetaˈtiw/

Sillabas

ve|ge|ta|tiu

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	vegetatiu	vegetatius
	[bed͡ʒetaˈtiw]	[bed͡ʒetaˈtiws]
Femenin	vegetativa	vegetativas
	[bed͡ʒetaˈtiβo̞]	[bed͡ʒetaˈtiβo̞s]

vegetatiu

1. (agricultura, botanica) Relatiu al desvolopament e a la vegetacion de las plantas.
2. Qualifica un mòde de reproduccion fòra de la sexualitat.
   • La multiplicacion vegetative.
3. Que far vegetar.
4. (figurat) Que fa pas mai que de l’estat de vegetacion.
   • Lo malaut es dis un estat vegetatiu.

Sinonims

• asexual

Locucions derivadas

• aparelh vegetatiu
• sistèma neurovegetatiu

Traduccions

alemand: vegetativ (de) anglés: vegetative (en) basc: catalan: vegetatiu (ca)

espanhòl: vegetativo (es) francés: végétatif (fr) italian: vegetativo (it) portugués: vegetativo (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin medieval vegetativus (« dotat del poder de la creissença »), de latin vegetare (« animar »).

Prononciacion

/bəʒətəˈtíw/, /bəʒətəˈtíw/

Sillabas

ve|ge|ta|tiu

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	vegetatiu	vegetatius
Femenin	vegetativa	vegetatives

vegetatiu

1. vegetatiu ^(oc)