bròca

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

  1. Del latin brochus « aquel qu'a las dents salhentas » per son femenin brocca « causa ponchuda ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbɾɔko̞/
escotar « bròca »
provençau /ˈbʀɔkə/

Sillabas

brò|ca

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
bròca bròcas
[ˈbɾɔko̞] [ˈbɾɔko̞s]

bròca femenin

  1. Baston pichon e prim de fusta, de cana
    1. Plançon, probaina
  2. Tija de fèrre utilizada dins diferents domènis tecnics.
    1. (cordura, teissatge) Tija de fèrre recevent la bobina dins las filaturas, la caneta dins la naveta.
    2. Aigulha de brocar.
    3. Esperon
    4. (joielariá) Joièl montat sus una espilla amb una fivèla, podent s'utilizat per estacar un saile, o per ornar un casabèc.
    5. (Cirurgia) Tija metallic utilizada en per consolidar o fixar un òs fracturat, una articulacion.
    6. (gascon) Peça de fèrre copanta, fixada al brabant.

Sinonims

baston

joielariá

Peça de fèrre copanta, fixada al brabant.

Traduccions

gimbla


element de joielariá


Forma de vèrb

bròca femenin

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de brocar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de brocar.