rei

Jaume I , rei d'Aragon

Occitan

Etimologia

Del latin rex.

Prononciacion

['rrej]

Nom comun

rei masculin

1. Sobeiran d'un reialme.

Variantas dialectalas

• rèi provençal

Derivats

• reial
• reialament
• reialisme
• reialista
• reialme
• reialtat
• reina

Reviradas

albanés: mbret (sq) alemand: König (de) anglés: king (en) basc: breton: bulgar: catalan: rei (ca) chèc: kral (cs) danés: konge (da) eslovac: král' (sk) eslovèn: kralj (sl) espanhòl: rey (es) esperanto: reĝo (eo) estonian: kuningas (et) finlandés: kuningas (fi) francés: roi (fr)

ido: indonesian: islandés: italian: re (it) leton: karalis (lv) lituanian: karalius (lt) maòri: kīngi (mi) neerlandés: koning (nl) ongrés: király (hu) polonés: król (pl) portugués: rei (pt) romanés: rege (ro) suedés: kung (sv) turc: kıral (tr) ucraïnian: