tremolar

Occitan

Etimologia

Del latin vulgar trĕmŭlare, bastit sus trĕmŭlus.

Prononciacion

[tremu'la]

Sillabas

tre | mo | lar (3)

Vèrb

tremolar

1. Essèr agitat de movements corts rapids e repetitius.

   Sola la paura flamba d'un ciri tremolava dins aquela escuresina coma una arma qu'auriá perdut lo camin dau cèl. (Max Roqueta, "La darrièira lèbre" dins Verd Paradís II).

Sinonims

trantalhar

Derivats

tremol tremolada tremoladís tremoladissa tremolaire tremolament

tremolant tremolason tremolenc tremolina tremolís tremolum

Reviradas

alemand: zittern (de) anglés: to tremble, to shake afrikaans: basc: catalan: tremolar (ca) espanhòl: temblar (es) esperanto: tremi (eo) estonian: finlandés: francés: trembler (fr) indi: ongrés:

ido: tremar (io) indonesian: irlandés: italian: tremare (it), tremolare (it) leton: lituanian: norvegian: ongrés: remeg (hu) polonés: portugués: romanés: a tremura (ro) sicilian: trimari (scn), trimuliari (scn) ucraïnian: