étoile

Un article de Wikiccionari.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Veire tanben : étoilé

Francés

Etimologia

Del latin stella.

Prononciacion

[etwal]

França (Vòges) : escotar « étoile » França (París) : escotar « étoile » escotar « étoile » França (Erau) : escotar « étoile » Soïssa (Canton de Valés) : escotar « étoile » Soïssa (Lausana) : escotar « étoile » escotar « étoile » França (Mètz) : escotar « étoile » escotar « étoile » França (Mülhausen) : escotar « étoile » escotar « étoile » França (Somain) : escotar « étoile »

Nom comun

Declinason
Singular Plural
étoile étoiles
[etwal]

étoile femenin

  1. Estela.

Derivats

Forma de vèrb

étoile

  1. Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de étoiler.
  2. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de étoiler.
  3. Primièra persona del singular al present del subjontiu de étoiler.
  4. Tresena persona del singular al present del subjontiu de étoiler.
  5. Segonda persona del singular a l'imperatiu present de étoiler.