Veire tanben : estèla

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin stella « estela (astre) »

(nom 2) Del latin stela « estela (monument) » del grèc ancian στήλη

Prononciacion

lengadocian, gascon /esˈtelo̞/

naut-lemosin /ejtɛ:lɔ/

vivaroaupenc, nòrd de la Valaas Occitanas /eˈt͡sɛrə/ ^[1]

França (Bearn) : escotar « estela »

Sillabas

es | te | la

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
estela	estelas
[esˈtelo̞]	[esˈtelo̞s]

Còrs celèst brilhant, o que brilhèt, de sa pròpria lutz.
Forma geometrica compausada de mai d'una brancas.
Taca blanca sul front d'un caval o d'un buòu.
Rotonda en forma d'estela.
(Sens figurat) La persona qu'irridia per son talent, sa notorietat.

Variantas dialectalas

estèla (lengadocian), (provençau)
estiala (lemosin), (auvernhat)
estiara (vivaroaupenc), estiera (vivaroaupenc)
stela (niçard)

Sinonims

estel
lunon (lemosin)

Derivats

Locucions derivadas

Traduccions

afrikaans: ster ^(af)
albanés: yll ^(sq)
alemand: Stern ^(de)* masculin
anglés: star ^(en)*
anglés ancian: steorra ^(ang)*, tungol ^(ang)*
catalan: estel ^(ca)* masculin, estrella ^(ca)* femenin
chèc: hvězda ^(cs)
chinés: 星 ^(zh)*
chorama: ŋmããri ^(tuz)
danés: stjerne ^(da)*
grèc: άστρο ^(el)*, αστέρι ^(el)*
espanhòl: estrella ^(es)* femenin
esperanto: stelo ^(eo)*
finlandés: tähti ^(fi)*
francés: étoile ^(fr) femenin
friolan: stele ^(fur)* femenin
frison: stjer ^(fy)*
feroés: stjørna ^(fo)*
indi: तारा ^(hi)*
ebrèu: כוכב ^(he)* masculin (kochav)
kinyarwanda: yenyeli ^(rw)* (inyenyeli)
curd: stêr ^(ku)* femenin
italian: stella ^(it)* femenin
japonés: 星 ^(ja)*

ladin: stëra ^(lld) femenin, stëila ^(lld) femenin
latin: aster ^(la), astrum ^(la), sidus ^(la), stella ^(la)
lituanian: žvaigždė ^(lt) femenin
marat: तारा ^(mr)*
maya yucatèc: ek’ ^(yua)*
naut sorab: hwězda ^(hsb) femenin
norvegian: stjerne ^(no)
neerlandés: ster ^(nl)
ongrés: csillag ^(hu)*
ossèt: стъалы ^(os)* (st'aly)
ordo: تارا ^(ur)
papiamento: strea ^(pap), streya ^(pap)
pawaia: nou̧ ^(pwa)
persan: ستاره ^(fa)
polonés: gwiazda ^(pl)
portugués: estrela ^(pt) femenin, astro ^(pt), estrelho ^(pt)
romanés: stea ^(ro)
romani: çerhên ^(rom)*
sard: isteddu ^(sc)
sranan: stari ^(srn)
suedés: stjärna ^(sv)
tatgic: ситора ^(tg) (sitora)
tagalòg: bituin ^(tl), talà ^(tl)
teleut: јылдыс ^(teleut)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
estela	estelas
[esˈtelo̞]	[esˈtelo̞s]

estela femenin

(Arquitectura, Funerari) Monument monolit en forma de fust o de colomna, d’obelisc, una lausa quilhada e escultada o pencha, que serví mai sovent per marcar lo luòc d’un sepultura.

Sinonims

Traduccions

Forma de vèrb

estela

tresena persona del singular del present de l'indicatiu de estelar
segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de estelar

Catalan

Etimologia

Del latin stela « estela (monument) »

Prononciacion

Oriental: /əsˈtɛɫə/

Occidental: nord-occidental /esˈtɛɫa/, valencian /esˈtɛɫa/, /esˈtɛɫɛ/

Sillabas

es | te | la

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
estela	esteles

(Arquitectura, Funerari) estela ^(ca)

Espanhòl

Etimologia

Del latin stela « estela (monument) »

Prononciacion

/esˈt̪ela/

Sillabas

es | te | la

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
estela	estelas
[esˈt̪ela]	[esˈt̪elas]

(Arquitectura, Funerari) estela ^(ca)

Portugués

Etimologia

Del latin stela « estela (monument) »

Prononciacion

Portugal /iʃˈtɛlɐ/

Brasil /iʃˈtɛlɐ/, /iʃˈtɛlə/

Sillabas

es | te | la

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
estela	estelas

(Arquitectura, Funerari) estela ^(ca)

Referéncias

↑ Ésse soun mèitre. Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle di Susa, de Renato Sibille. [eʦɛrə] escrich "etzèr" per Angelo Masset d'Archamola

[1] Ésse soun mèitre. Antologia di scritti occitani dell'Alta Valle di Susa, de Renato Sibille. [eʦɛrə] escrich "etzèr" per Angelo Masset d'Archamola

[1]