arrengament

Occitan

Etimologia

De arrengar amb lo sufix «-ment».

Prononciacion

lengadocian, gascon /arengaˈmen/, /arengaˈmen/

provençau /aʀẽⁿgaˈmẽⁿ/, /aʀẽⁿgaˈmẽⁿ/

Sillabas

a|rren|ga|ment

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
arrengament	arrengaments
[arengaˈmen]	[arengaˈmens]

arrengament masculin

1. Accion o resultat d'arrengar.
2. (Matematicas) sosensemble ordonar d'un ensemble finit.
3. (Musica) Activitat annèxa a la composicion musicala que consistís a s’inspirar d'un tèma musical.

Parents

• arrengadís
• arrengaire
• arrengat
• arrengatge
• arrenguierar
  • arrenguierada
  • arrenguieratge

Sinonims

Accion o resultat d'arrengar.

• acomodament
• adobament

Resultat d'arrengar

• adobadura

Traduccions

alemand: Anordnung (de), Zusammenstellung (de) anglés: arrangement (en) basc: catalan: arranjament (ca)

espanhòl: arreglo (es) francés: arrangement (fr), accord (fr), italian: accomodamento (it), sistemazione (it), arrangiamento (it) (musica) portugués: acordo (pt), arranjo (pt)