brica

Occitan

Etimologia

Del neerlandés mejan bricke, de neerlandés mejan brecken « bresar »

Prononciacion

/ˈbɾiko̞/, /ˈbɾiko̞/

Sillabas

bri|ca|oc

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
brica	bricas
[ˈbɾiko̞]	[ˈbɾiko̞s]

brica femenin

Una paret de bricas

1. (Construccion) Mena de pèira artificiala realizada amb de tèrra argilosa pastada, motlada, secada, cuècha, e utilizada coma material de construccion.
   • Aquela region ( Garona-Nauta) a bastit amb de bricas, per çò que la pèira i es rara. «L'arquitectura», (Miquèu Gonin), 2011

Sinonims

• malon
• teula

Mots aparentats

• rajòla

Derivats

• imbricar

Traduccions

alemand: Backstein (de) Ziegel (de) Ziegelstein (de) anglés: brick (en) arabi: توصيل (ar) شحن (ar) تسليم (ar) basc: adreilu (eu) catalan: maó (ca) espanhòl: ladrillo (es) tabique (es) (Mexic) francés: brique (fr) grèc: τούβλο (el) italian: mattone (it) portugués: tijolo (pt) tejolo (pt) rus: доставка (ru) кирпич (ru) ucraïnian: цегла (uk)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
brica	bricas
[ˈbɾiko̞]	[ˈbɾiko̞s]

brica femenin

1. Brigalh, pichon tròç ; pichona quantitat.
   • De la man drecha Leà balajava menimosament qualques bricas de pan demoradas sus la taula e de la man gaucha se fretava los uèlhs amb lo mocador., «Lo Balestrièr de Miramont» Robèrt Martí, 2006.

Sinonims

• bocinèl
• bocinet
• briga
• bricalha
• brigalha
• brisum
• frisa
• mica
• trocet

Derivats

• embricar

Adjectiu

brica invariable

1. Color roge brunèl.

Advèrbi

brica invariable

1. Per renforçar una negacion.
   • Tornèt sortir sens aver pregat brica, mas comol d’odors e d’armonicas e se metèt a caminar per carrièiras del pas qu’òm pren a la campanha. «Lo trabalh de las man», Ives Roqueta, 1976.

Locucions derivadas

• pas brica

Forma de vèrb

brica

1. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de bricar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bricar