centuple

Occitan

Etimologia

Del latin centum.

Prononciacion

/senˈtyple/, /senˈtyple/, provençau /sẽⁿˈtyple/, /sẽⁿˈtyple/

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	centuple	centuples
	[senˈtyple]	[senˈtyples]
Femenin	centupla	centuplas
	[senˈtyplo̞]	[senˈtyplo̞s]

centuple

1. Que'es de cent còps tant de la quita quantitat.

Derivats

• centuplament
• centuplar

Traduccions

alemand: hundertfach (de) anglés: hundredfold (en) basc: catalan: cèntuple (ca)

espanhòl: céntuplo (es) francés: centuple (fr) italian: centuplo (it) portugués: cêntuplo (pt)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
centuple	centuples
[senˈtyple]	[senˈtyples]

centuple masculin

1. La quantitat cent còps mai granda.

Forma de vèrb

centuple

1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de centuplar.
2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de centuplar.

Francés

Etimologia

Del latin centum.

Prononciacion

/sɑ̃typl/, /sɑ̃typl/

Adjectiu

centuple masculin o femenin, (Plural: centuples)

1. centuple ^(oc).

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
centuple	centuples
[sɑ̃typl]

centuple masculin

1. centuple ^(oc)

Forma de vèrb

centuple

1. Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de centupler.
2. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de centupler.
3. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de centupler.
4. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de centupler.
5. Segonda persona del singular de l'imperatiu de centupler.