coifar

Occitan

Etimologia

De coifa.

Prononciacion

/kwejˈfa/, /kwejˈfa/ (naut lemosin)

Sillabas

coi | far

Vèrb

coifar (lemosin) (vivaroaupenc)

1. Arrenjar los piaus.
2. Botar una coifa sus la testa.

Se coifar vb. pronom.

1. S'arrenjar los piaus.
2. Se botar una coifa sus la testa.

Variantas dialectalas

• cofar
• cohar (gascon)
• coeifar (auvernhat)

Derivats

• coifadura

Traduccions

anglés: to comb (en) one's hair catalan: pentinar (ca) francés: coiffer (fr), se coiffer (fr)

rus: причёсывать (ru) imperfectiu, причесать (ru) perfectiu, причёсываться (ru) imperfectiu, причесаться (ru) perfectiu