comandador

Occitan

Etimologia

Del latin commendator.

Prononciacion

lengadocian, gascon /kumandaˈðu/, /kumandaˈðu/

provençau /kumãⁿdaˈdu/, /kumãⁿdaˈdu/

Sillabas

co|man|da|dor

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
comandador	comandadors
[kumandaˈðu]	[kumandaˈðus]

comandador masculin, (femenin: comandairitz)

1. Lo que comanda, que ten la carga d'un comandament.
2. (Edat mejana) Cavalièr d’un òrdre militar o espitalièr, mèstre d’una comandariá.
3. Grade onorific d'unes òrdres

Sinonims

Lo que comanda

• comandant
• comandaire

Grade militar

• comandor

Traduccions

alemand: Kommandeur (de), Kommandant (de) anglés: commander (en), commandant (en) basc: catalan: comanador (ca), comandant (ca)

espanhòl: comendador (es), comendante (es) francés: commandeur (fr), commandant (fr) italian: commendatore (it), comandante (it) portugués: comandante (pt), comendador (pt)