confine

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin confinis, que ten la mèsma limita, de cum (amb), e finis, (fin, frontièra)

Prononciacion

/ku'fine/ con | fi | ne (2)

Forma de vèrb

  • Primièra persona del singular del vèrb confinar al present de l'indicatiu (Lemosin e regions lengadocianas de Cevena, monpelhierenc, Gavaudan, orlhagués, nòrd-Roergue)
  • Primièra e tresena persona del singular del vèrb confinar al present del subjonctiu (lengadocian e Lemosin)
  • Tresena persona del singular del vèrb confinar al present del subjonctiu (gascon)

Anglés

Etimologia

Atestat cap a 1520, a partir del nom confine vengut del francés ancian.

Prononciacion

[kən'faɪn] Reialme Unit (Southern England) : escotar « confine » Reialme Unit (Southern England) : escotar « confine »

Sillabas

con | fine (2)

Vèrb

Temps Forma
Infinitiu to confine
Present, 3ena pers. del sg confines
Preterit confined
Participi passat confined
Participi present confining

to confine

Traduccions

Derivats