constructiu

Occitan

Etimologia

Del latin constructivus « de construccion », « pròpri per construire », de construere (« construire »).

Prononciacion

/konstɾytˈtiw/, /konstɾytˈtiw/, provençau /kõⁿstʀyˈtiw/, /kõⁿstʀyˈtiw/

Sillabas

cons|truc|tiu

Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian
	Singular	Plural
Masculin	constructiu	constructius
	[konstɾytˈtiw]	[konstɾytˈtiws]
Femenin	constructiva	constructivas
	[konstɾytˈtiβo̞]	[konstɾytˈtiβo̞s]

constructiu

1. (arquitectura) Relatiu o qu'aperten a la construccion, que servís per construire.
2. Que tend a venir eficaç; positiu.

Derivats

• constructivament

Antonims

• destructiu
• inconstructiu

Parents

• construccion
• constructible
• constructivisme
• constructivista
• constructor
• construire

Traduccions

alemand: konstruktiv (de) anglés: constructive (en) basc: catalan: constructiu (ca)

espanhòl: constructivo (es) francés: constructif (fr) italian: construibile (it) portugués: construtivo (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin constructivus « de construccion », « pròpri per construire », de construere (« construire »).

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « constructiu »

Prononciacion

/kunstɾukˈtiw/, /kunstɾukˈtiw/

Sillabas

cons|truc|tiu

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	constructiu	constructius
Femenin	constructiva	constructives

constructiu

1. constructiu ^(ca)