dissuasion

Occitan

Etimologia

Del latin dissuasio de dissuadere (« desconselhar, dissuadir, desciar »).

Prononciacion

/disɥaˈzju/, /disɥaˈzju/, provençau /disɥaˈzjũⁿ/, /disɥaˈzjũⁿ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
dissuasion	dissuasions
[disɥaˈzju]	[disɥaˈzjus]

dissuasion femenin

1. Accion de dissuadir.
2. (militar) Accion que l'objectiu es d'empachar un adversari o l'enemic potencial de passar a l'acte ostil, per paur de las consequéncias en retorn, en particular per crenta de represalhas e del damatges causats per l'acumulacion de las armas nuclearas.

Parents

• dissuadir
• dissuasiu

Anglés

Etimologia

Pel francés dissuasion : Del latin dissuasio.

Prononciacion

/dɪˈsweɪʒən/, /dɪˈsweɪʒən/

Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « dissuasion »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
dissuasion	dissuasions
[dɪˈsweɪʒən]	[dɪˈsweɪʒənz]

dissuasion

1. dissuasion ^(fr), accion de dissuadir.

Francés

Etimologia

Del latin dissuasio de dissuadere (« desconselhar, dissuadir, desciar »).

Prononciacion

/disɥazjɔ̃/, /disɥazjɔ̃/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
dissuasion	dissuasions
[disɥazjɔ̃]

dissuasion femenin

1. dissuasion ^(fr)