elegant
Salta a la navegació
Salta a la cerca
Occitan 
Etimologia
Del latin elegans, elegantia , « que sap causir »
Prononciacion
[e.le'ɣan]
e | le | gant (4)
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | elegant | eleganta |
[e.le'ɣan] | [e.le'ɣantɔ] | |
Femenin | elegants | elegantas |
[e.le'ɣans] | [e.le'ɣantɔs] |
elegant
- Que ten d’elegància.
- (Especialament) (Melhoratiu) Qualifica una solucion simple e satisfasenta.
Traduccions
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
elegant | elegants |
[e.le'ɣan] | [e.le'ɣans] |
elegant
- Òme que mòstra d'elegància dins son vestit e son anar. (Per una femna se ditz eleganta)