ermita

Occitan

Etimologia

via lo latin eremita, del grèc ancian ἐρημίτης, erêmítês, derivat de ἔρημος, erêmos (« èrm, desèrt »).

Prononciacion

/eɾ'mitɔ/, /eɾ'mitɔ/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
ermita	ermitas
[eɾmita]	[eɾmitas]

ermita masculin o femenin

1. (Religion) Persona vivent retirada endacòm desèrt per i realizar d'exercicis de pietat.
2. (Figurat) Persona que mèna une vida retirada e lunh dels sieus.

Sinonims

• anacorèta

Parents

• èrm
• ermitatge

Traduccions

alemand: Eremit (de), Einsiedler (de), Klausner (de) anglés: eremite (en), shut-in (en), hermitess (en), catalan: ermità (ca) espanhòl: ermitaño (es)

francés: ermite (fr) italian: eremita (it) latin: eremita (la)