ermita

Occitan

Etimologia

via lo latin eremita, del grèc ancian ἐρημίτης, erêmítês, derivat de ἔρημος, erêmos (« èrm, desèrt »).

Prononciacion

lengadocian, gascon /eɾˈmitɔ/, /eɾˈmitɔ/

provençau /eʀˈmitə/, /eʀˈmitə/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
ermita	ermitas
[eɾˈmitɔ]	[eɾˈmitɔs]

ermita masculin o femenin

1. (Religion) Persona vivent retirada endacòm desèrt per i realizar d'exercicis de pietat.
2. (Figurat) Persona que mèna une vida retirada e lunh dels sieus.

Sinonims

• ermitan (provençau)
• anacorèta

Parents

• èrm
• ermitatge
• ermitòri (vivaroalpin, provençau)

Traduccions

alemand: Eremit (de), Einsiedler (de), Klausner (de) anglés: eremite (en), shut-in (en), hermitess (en) basc: ermitau (eu) catalan: ermità (ca) espanhòl: ermitaño (es) francés: ermite (fr) italian: eremita (it) latin: eremita (la) portugués: eremita (pt)

Espanhòl

Etimologia

via lo latin eremita, del grèc ancian ἐρημίτης, erêmítês, derivat de ἔρημος, erêmos (« èrm, desèrt »).

Prononciacion

/eɾˈmit̪a/, /eɾˈmit̪a/

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
ermita	ermitas
[eɾˈmit̪a]	[eɾˈmit̪as]

ermita masculin

1. Ermitatge