Vejatz lo contengut

esposa

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin spōnsa

Prononciacion

lengadocian, gascon /esˈpuzo̞/
provençau /esˈpuzoə/
França (Bearn) : escotar « esposa »

Sillabas

es|po|sa

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
esposa esposas
[esˈpuzo̞] [esˈpuzo̞s]

esposa femenin, (masculin: espós

  1. Femna unida per lo maridatge.

Sinonims

Parents

Traduccions

Forma de vèrb

esposa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de esposar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de esposar

Catalan

Etimologia

Del latin spōnsa

Prononciacion

Oriental /əsˈpɔzə/
Occidental: nord-occidental /esˈpɔza/; valencian /esˈpɔza/, /esˈpɔzɔ/


Sillabas

es|po|sa

Nom comun

Declinason
Singular Plural
esposa esposes

esposa femenin, (masculin: espós

  1. esposa (oc)

Forma de vèrb

esposa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de esposar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de esposar

Espanhòl

Etimologia

Del latin spōnsa

Prononciacion

/esˈposa/

Sillabas

es|po|sa

Nom comun

Declinason
Singular Plural
esposa esposas
[esˈposa] [esˈposas]

esposa femenin, (masculin: esposo

  1. esposa (oc)

esposa femenin

  1. (al plural) Manòtas

Forma de vèrb

esposa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de esposar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de esposar

Portugués

Etimologia

Del latin spōnsa

Prononciacion

Portugal /iʃˈpozɐ/
Brasil /iʃˈpozɐ/, /isˈpozə/

Sillabas

es|po|sa

Nom comun

Declinason
Singular Plural
esposa esposas

esposa femenin, (masculin: esposo

  1. esposa (oc)

Forma de vèrb

esposa

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de esposar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de esposar