estèla

Veire tanben : estela

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin stella « estela (astre) »

(Nom 2) Del latin vulgar *astella, en latin classic assula, formacion belèu inflençada per stella.

(Nom 3) Del latin stela, del grèc ancian στήλη (stêlê).

Prononciacion

lengadocian, gascon /esˈtɛlo̞/, /esˈtɛlo̞/

provençau /esˈtɛlə/, /esˈtɛlə/

Lengadocian : escotar « estèla »

Nom comun 1

estèla (lengadocian) , (provençau) ; femenin

Declinason
Singular	Plural
estela	estelas
[esˈtɛlo̞]	[esˈtɛlo̞s]

D’estèlas

Una estèla estilizada de cinc brancas

1. Còrs celèst brilhant, o que brilhèt, de sa pròpria lutz.
2. Forma geometrica compausada de mai d'una brancas.
3. Taca blanca sul front d'un caval o d'un buòu.
4. Rotonda en forma d'estela.
5. (Sens figurat) La persona qu'irridia per son talent, sa notorietat.

Variantas dialectalas

• estela
• estiala (lemosin), (auvernhat)
• estiara (vivaroaupenc), estiera (vivaroaupenc)
• stela (niçard)

Sinonims

• estel
• lunon (lemosin)

Derivats

• estelada
• estelam / estelum
• estelar
  • estelejar
• esteleta
• estelon

Locucions derivadas

• èrba de las estèlas
• estèla binarària
• estèla blava
• estèla de David
• estèla de la bèla coa
• estèla del matin
• estèla del pastre
• estèla del ser
• estèla de mar
• estèla de Nadal
• estèla de neutrons
• estèla fixa
• estèla intergalactica
• estèla jauna
• estèla jova
• estèla limpaira
• estèla polara
• estèla que tomba
• estèla roja
• estèla variabla
• estèla dels sèt rais
• véser las estèlas

Traduccions

estèla (astre)

afrikaans: ster (af) albanés: yll (sq) alemand: Stern (de)* masculin anglés: star (en)* anglés ancian: steorra (ang)*, tungol (ang)* catalan: estel (ca)* masculin, estrella (ca)* femenin chèc: hvězda (cs) chinés: 星 (zh)* chorama: ŋmããri (tuz) danés: stjerne (da)* grèc: άστρο (el)*, αστέρι (el)* espanhòl: estrella (es)* femenin esperanto: stelo (eo)* finlandés: tähti (fi)* francés: étoile (fr) femenin friolan: stele (fur)* femenin frison: stjer (fy)* feroés: stjørna (fo)* indi: तारा (hi)* ebrèu: כוכב (he)* masculin (kochav) kinyarwanda: yenyeli (rw)* (inyenyeli) curd: stêr (ku)* femenin italian: stella (it)* femenin japonés: 星 (ja)*

ladin: stëra (lld) femenin, stëila (lld) femenin latin: aster (la), astrum (la), sidus (la), stella (la) lituanian: žvaigždė (lt) femenin marat: तारा (mr)* maya yucatèc: ek’ (yua)* naut sorab: hwězda (hsb) femenin norvegian: stjerne (no) neerlandés: ster (nl) ongrés: csillag (hu)* ossèt: стъалы (os)* (st'aly) ordo: تارا (ur) papiamento: strea (pap), streya (pap) pawaia: nou̧ (pwa) persan: ستاره (fa) polonés: gwiazda (pl) portugués: estrela (pt) femenin, astro (pt), estrelho (pt) romanés: stea (ro) romani: çerhên (rom)* sard: isteddu (sc) sranan: stari (srn) suedés: stjärna (sv) tatgic: ситора (tg) (sitora) tagalòg: bituin (tl), talà (tl) teleut: јылдыс (teleut)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
estèla	estèlas
[esˈtɛlo̞]	[esˈtɛlo̞s]

estèla femenin

Un estèla ficada dins un det

1. Esclat de fusta.
2. Faissòla.

Traduccions

Esclat, faissòla
alemand: Splitter (de) masculin (1), Schiene (de) femenin (2) anglés: splinter (en) (1), splint (en) (2)	catalan: estella (ca) femenin (1) fèrula (ca) femenin (2) francés: éclat (fr) masculin, écharde (fr) femenin (1), attelle (fr) femenin (2)

Nom comun 3

Declinason
Singular	Plural
estèla	estèlas
[esˈtɛlo̞]	[esˈtɛlo̞s]

Una estèla discoïdala al cementari de La Cobertoirada

estèla (lengadocian) , (provençau) ; femenin

1. (Arquitectura, Funerari) Monument monolitic en forma de fust o de colomna, d’obelisc, una lausa quilhada e escultada o pencha, que serví mai sovent per marcar lo luòc d’un sepultura.

Sinonims

• pèira levada
• pèira quilhada

Forma de vèrb

estèla

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de estelar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de estelar