estèla

Veire tanben : estela

Occitan

Etimologia

• (Nom comun 1) Del latin vulgar *astella, en latin classic assula, formacion belèu inflençada per stella.
• (Nom comun 2) Del latin stela, del grèc ancian στήλη (stêlê).

Prononciacion

[esˈtɛlo], /esˈtɛlo/

Lengadocian : escotar « estèla »

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
estèla	estèlas
[esˈtɛlo]	[esˈtɛlos]

estèla femenin

1. Esclat de fusta.
2. Faissòla.

Reviradas

alemand: Splitter (de) masculin (1), Schiene (de) femenin (2) anglés: splinter (en) (1), splint (en) (2)

catalan: estella (ca) femenin (1) fèrula (ca) femenin (2) francés: éclat (fr) masculin, écharde (fr) femenin (1), attelle (fr) femenin (2)

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
estèla	estèlas
[esˈtɛlo]	[esˈtɛlos]

estèla femenin

1. Monument funerari sovent bastit de pèira.

Reviradas

alemand: Stele (de) femenin anglés: stele (en)

catalan: estela (ca) femenin francés: stèle (fr) femenin