Vejatz lo contengut

estiu

Un article de Wikiccionari.

Occitan

Etimologia

Del latin aestīvum, derivat de aestas.

Prononciacion

/esˈtiw/ (lengadocian), /ejˈti/, /ejˈtiw/ (naut lemosin)

França (Bearn) : escotar « estiu »

Sillabas

es | tiu (2)

Nom comun

Declinason
Singular Plural
estiu estius
[esˈtiw] [esˈtiws]

estiu masculin

  1. Una de las quatre sasons de l'annada, entre la prima e la tardor .
    Setembre, temps presat, paire de la tardor,
    Que venes amausar, tebés, la cremadura
    D'agost e tremudar la brosenta natura,
    Quand l'estiu que se mòr refreda son ardor,
    Sul verd de la forèst, ton alen que repaira
    Bufa, d'un metal blos, l'abondància encantaira,
    E del coire e de l'aur espolsa l'esplendor. (Plaser de tardor, poèma de Clovís Ròcas)

Variantas dialectalas

Antonims

Derivats

Traduccions